En segons

Estirada en un llit plegable de casa d'uns amics, intento mirar-me el món com si jo fos més petita i la vida s'acluqués als meus peus. No hi cabo bé estirada, però m'agrada, perquè és una sensació infantil. Em sento petita en un llit on em surten les puntes dels dits i em cargolo amb un llençol fi de color vermell. Haig d'anar alerta al canviar de banda per por a que es plegui, però no fa soroll. I mentre entro en el limb del cansament, i traspasso de la realitat al somni, passen mil imatges voleiant pels meus ulls. I malgrat la realitat és que estic a les fosques, tendeixo a dir que veig històries mentre dormo, quan és el meu cervell qui dóna la instrucció del que em posarà com a pel.lícula aquesta nit.

No som res i ho som tot alhora, i la vida em somriu mentre jo ho vulgui. Perquè al final, la batuta de la meva orquestra que sóc jo mateixa, la tinc jo. A vegades se'm pot trencar una corda d'algun instrument, però amb un altre de vent puc tapar l'estrip que pugui haver sorgit. Només depèn de nosaltres saber veure a temps aquella incidència, per trobar la solució. De fet, com deia aquell, no hi ha problemes, sinó oportunitats.

Fent l'exercici de creure'm el somni com una actitud real, com una vida que no observo, sinó que visc amb unes palpitacions que ressonen al compàs del suspir, esdevinc una persona feliç. Crec en mi i el que m'envolta, i les flors que s'harmonitzen a la meva ment fins i tot fan olor. I les imatges ja no són en blanc i negre ni confuses, sinó que tenen uns colors vius i un moviment nítid, on la miopia esdevé nul.la fins al punt que veig només el que vull mirar i oloro el que vull sentir. Tanco els ulls definitivament i començo a veure-hi. M'adono que visc quan dormo i moro quan estic desperta. Perquè viure vol dir morir cada dia una mica més. Així doncs que intentaré morir intensament feliç.

El brunzit in crescendo que tinc com a despertador, comença introduïnt-se per la meva oïda i envia un missatge al meu cervell. La pel.lícula encara no s'havia acabat, però com qui vol amagar-se d'una malifeta, s'esfum en una mil.lèssima de segon i el meu cos s'esforça a activar alguna glàndula que envia un missatge amnèsic. No recordo absolutament res i contemplo el meu entorn. Em poso les ulleres per poder veure-hi millor: aquesta miopía cada cop em distorciona més la vida. 😉

 

Anuncis

Publicat per

ninauli

Gràcies al Biel i a la Jana, aprenc a ser mare de dos adolescents! Professionalment, tot i que sóc TEAT, Export Manager i vaig fer un màster de Community Manager, sóc empresària d'un magatzem de pedres, marbres, granits, quars i porcellànic. I si trobo el moment, escric.

2 thoughts on “En segons”

  1. Cada dia. cada nit. Instants que sumen la nostra petita i insignificant existència. Ens tenim principalment a nosaltres mateixos. Plens de llum, colors i oportunitats. Toca decidir el camí. Espero que em regalin un GPS.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s