#JesuisParis, sí, què passa? 

Posted: 15 Novembre, 2015 in #Moments

  

Fa estona que hi dono voltes… Llegeixo missatges tan increïbles que no me’n puc estar. Se m’ha omplert el pap i haig de dir el que sento.

I és que a mi, tota aquesta gent que intenta fer-nos sentir culpable pel sol fet de solidartizar-nos (ojut!) posant-nos una bandera francesa, o penjant una foto de #Paris, o tan sols una frase recordant les víctimes dels atemptats, els hi dic que senzillament no els entenc. Perquè… De veritat que us sembla tan malèfic i tan inhumà per part nostra tenir un petit detall de record per a les víctimes? M’esteu dient de debò que som tan males persones que quan llegim lo de Síria, Mèxic, Nepal, o qualsevol dels països que té la puta mala sort de viure constantment en desgràcia, a nosaltres no ens afecta per a res? Però “bueno”, vosaltres qui us penseu que sou? Em sembla una postura totalment dictatorial censurar-me el fet que em senti sensible per la gent que viu a una ciutat que m’estimo i adoro, que sigui per proximitat o perquè per a mi té un encant indescriptible, estic especialment trista per ells i, perquè no dir-ho, egoïstament estic amb un xic de por perquè demà pot passar a Barcelona. I sóc mare. Ah, mira,… Imaginem que passa a Barcelona i no se’ns mor ningú conegut,… Què passa? Aquell dia també hauré de recordar els africans o aquell dia tots ens donareu permís per solidaritzar-nos i llavors sí, llavors podrem penjar un #josócBarcelona.

Au va, home, va! Que ens hem tornat tots plegats tan hipsters, tan progres i tan “guais”, que per voler ser diferents fem veure que ens preocupem molt pels altres, i a l’hora de la veritat ens oblidem dels del nostre costat. 

Evidentment que hem de recordar-nos de totes les víctimes i massacres que es produeixen arreu del món, un món fet una autèntica merda per tots nosaltres. I quan dic nosaltres, també us hi incloc als “guais”. 

A partir d’aqui, és el meu facebook, el meu instagram, el meu twitter i el meu blog. És el meu petit món virtual, i mentre no m’ho prohibeixin amb una llei davant dels morros, seguiré dient el que em surt de dins.

És evident que la mort de les persones arreu tenen exactament el mateix preu: la vida. Però no per això deixaré de sentir-me afectada per #Paris. I no per això deixaré que els vostres comentaris em facin sentir malament per ser-ne sensible. 

“Si vis pacem, para bellum” – “Qui veut la paix prépare la guerre”

Comentaris
  1. Josep escrigué:

    Mira, vomitar als que condemnen la sobreexcitació dels “prayers” és igual d’hipòcrita com el que comentes tu!! A la vida ningú plora igual a la mort d’un pare (per exemplificar-ho), i el dol no és menor pel fet de no externalitzar-lo!! A primera vista, crec que no resar per paris i no haver canviat la foto del perfil és molt més racional!! Primer perquè el hashtag de #prayforparis es tant fastigós com aquells que maten en nom de deu!! Don’t pray!! Per altra banda les reds socials faran servir la informació de la gent q ha canviat la foto com si fos un estudi de mercat!! Serà tendenciós!! I com deia, cadascú te dret a viure el dol com vol!!

    • ninauli escrigué:

      Exactament, cadascú té el dret de viure el dol com bonament li plagui, i alhora, de fer servir les XARXES socials com li vingui més de gust, crec, i sempre i quan no ofengui a altri. No entraré en el joc de les pregàries, perquè d’entrada, tot i que no tinc perquè dir-t’ho, sóc atea. No, no he utilitzat l’etiqueta #prayforparis justament perquè no hi creia. Però t’asseguro que en cap m’he ficat amb els que sí que ho feien. I a partir d’aquí, penso, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i que, com bé dius, hom passi el dol com pugui. Però sense atacar i amb respecte a com ho viu la gent, no creus?
      Gràcies pel teu comentari, alhora!😉

  2. Albert escrigué:

    Una mort a París no és més important que a una mort a Síria.

    • ninauli escrigué:

      Totalment d’acord, Albert. I d’això em queixo, alhora. No l’he fet més important, però per motius que no tinc perquè explicar a ningú, a Paris hi tinc uns lligams especials. Aquest món el tenim fet una merda, d’orient a occident, de nord a sud. No hi ha res ni ningú que se n’escapi, i és evident que bona part de culpa la tenim els que hem acceptat (sense adonar-nos-en) aquests polítics que surten a fer-se la foto mentre pel darrere segueixen venent armes perquè no s’aturi cap guerra. No, no és més important un sirià que un parisenc, tampoc. Tots han pagat el mateix preu per deixar de viure. Tots. Però permeteu-me que a la meva manera manifesti una tristor que em toca molt més d’aprop. Que aquest cap de setmana no m’hagi manifestat en contra de les guerres en generals (no crec que sàpigues què vaig fer la setmana passada respecte a les altres morts del planeta) però sí en contra dels atemptats de París, en cap cas estic dient que estigui a favor de les altres guerres, si us plau!
      Gràcies, pel teu comentari!😉

  3. pablosanchezcrespo escrigué:

    Ara no es pot ser solidari amb els francesos perque els siris estaven primers

    • ninauli escrigué:

      Bon dia, Pablo

      Acabo de llegir el teu post abans de respondre’t. Tot i que no cal. Sé com ho veus i m’ha agradat sobretot el teu trocet final. Dic sobretot, perquè la resta del post també m’agrada, no fos cas que se’m torni a malinterpretar!😉
      Hi ha alguna manera de seguir-te? He estat buscant el botonet de “seguir” i no el trobo.
      Gràcies pel teu comentari!🙂

  4. Bep escrigué:

    Vosaltres, nosaltres. Que pedant!

    • ninauli escrigué:

      Bon dia, Josep
      Em sap greu que en facis aquest breu resum. No intento convèncer a ningú, només hi dono el meu punt de vista. No parlo de nosaltres ni vosaltres, possiblement no em dec haver expressat bé si és que al final ho acabes interpretant així. Res més lluny. Hi ha gent que no hi ha està d’acord, i gent que hi estem. Crec que és més simple, fins i tot. Penso que en el fons tots estem d’acord en el mateix, però ens surt la mala llet per 2 bandes. Estem tots en contra de les guerres i a favor de la pau… A QUALSEVOL PAÍS. Però hi ha qui mou els fils des de dalt i segueix fent tripijocs venent armes mentre es fan la foto amb cara falsa d’afligits davant les desgràcies. No, no es tracta dels que han penjat la foto o hem posat algun comentari de tristor cap a les víctimes dels atemptats d’aquest cap de setmana, sinó d’un atac que hauria de ser dirigit cap a les altes esferes i acabem rebent-lo, i ara sí, NOSALTRES. Només demano que no se’m posi al mateix sac que aquests polítics i mafiosos fastigosos que en realitat el que volen és que hi continuï havent guerres per créixer els seus ingressos tacats de sang. Que pengi una foto de París, en cap cas estic dient que estic en contra dels atemptats de París però a favor dels de Síria, per posar un exemple. No fotem!
      Gràcies, però, pel teu comentari!😉

  5. Ginebra escrigué:

    Hola Ninauli,
    gràcies per l’article. Després de llegir-lo, però, no puc evitar puntualitzar algunes coses. Òbviament la solidaritat amb París no és dolenta, ni de bon tros, en aquest món en falta moltíssima, però sí que és nociu el fet de solidaritzar-se NOMÉS amb París. Tu parles d’una resposta que representa la cohesió Europea, però és que des de Sao Paulo fins a Tòquio passant per Israel (país veí del Líban on van morir 50 persones en mans dels mateixos botxins tan sols uns dies abans) s’han il·luminat edificis amb la tricolor per França, i no ho han fet mai per als seus veïns. Jo et pregunto com et sentiries si et bombardegen diàriament, si tens a més de la meitat de la família soterrada sota les runes del que un dia va ser casa teva, intentes fugir cap a un altre país i et tanquen les fronteres, la comunitat internacional fa ulls clucs al teu patiment constant, i de cop tot facebook s’omple de “solidaritat” amb França. Aquest fet accentua que hi ha ciutadans de primer a i de segona. Que matin a qui calgui, però que no ens toquin París. París, capital d’una França que ha tenyit de sang moltíssims territoris, començant per mitja Àfrica, i ara amb l’última notícia d’un dels majors bombardejos a zones de l’ISIS. I jo et pregunto, tu creus que els malignes de l’ISIS viuen en barris tancats on només hi ha futurs suïcides? O viuen barrejats entre les seves futures víctimes que són igual d’innocents que els que han mort a París, i per culpa d’això avui els hi plouran vuitanta mil bombes més? Aquesta resposta internacional en forma d’inofensives banderes solidàries a facebook legitima els bombardejos en resposta. A quanta gent matarà avui França a Síria i a tots ens semblarà molt bé perquè és en defensa pròpia? A quants en porten ja? Aquesta gent els maten en atemptats iguals o pitjors que els de París, els maten els Russos, els americans i els francesos amb les seves bombes, els maten la falta d’hospitals i d’escoles, els mata la falta d’aigua i d’aliments, els mata el mediterrani, els mata l’ISIS, els mata la indiferència de la comunitat internacional… i no els contem a centenars sinó a milers.
    De debò, tanca els ulls. Imagina’t a algú que t’estimes mort davant teu, cobert de sang i de runa perquè ha explotat una bomba al mercat on vas a comprar cada dia. Imagina’t que no és algo puntual, sinó un més a la teva llista, i que és així CADA dia, i que ningú fa res. Imagina’t que hi ha gent per tot el món intentant que algú pari aquest horror i que ningú fa cas, que les bombes segueixen plovent, els autobusos rebentant, que ja no saps on dur als teus fills, que comences a pensar en enfilar cap a Lebos tot i que diuen que també en moren molts al mar, que tanquen les fronteres per a que no puguis fugir, que aconsegueixes connectar-te a facebook des de l’únic ciber que encara té connexió a internet a la ciutat… i et trobes que tots aquells que t’ignoren sistemàticament ara miren a París? No pots imaginar el dolor que sentiries? el menyspreu? la impotència? la ràbia?. Haguera estat diferent si no hi haguera hagut una resposta institucional il·luminant edificis o unes opcions a facebook que no hi són mai quan es tracta de paísos de majoría musulmana.
    Doncs nosaltres, els que no posem cap bandera a facebook i ens atrevim a qüestionar a aquells que ho fan, som els que ens podem imaginar aquest dolor, els que fa temps que diem prou a aquestes massacres i estem tan perduts com la gent que ho pateix, que nadem en la incredulitat de la hipocresia internacional, del menyspreu a la humanitat que es demostra cada dia quan s’ignora el patiment de comunitats senceres, conscients que som espectadors impotents de la impunitat i que no sabem que collons fer per parar aquesta bogeria. Que intentem per activa i per passiva enterar-nos de què nassos passa a Síria, de qui collons és l’ISIS i què volen, i d’on surten, de què hi estan fent els nostres governs allà, qui és Boko Haram i perquè destrossen Nigèria… i d’on collons treuen les armes?

    El problema no és que la gent se solidaritzi amb París, el problema és que no es vagi més enllà, que això és conclogui amb un condemno els atemptats i els morts però no pretendré mai entendre quina responsabilitat té el meu govern en tot això que passa cada dia i que ara, ha tocat també París. Tothom va condemnar Atocha, (Nova York, Londres i Madrid… Aznar, Bush i Blair?) A part de condemnar el terrorisme, també hauríem d’exigir que aquesta gent que ha orquestrat verdaderes carnisseries als països als que ara, casualment, aflora l’ISIS, estiguessin a la presó en comptes de fent conferències. Potser si exigíssim amb més força que es protegís a la població d’aquells Països, si exigíssim el no a la guerra, si ploràssim cada dia als que moren a tot el món, ara no estaríem plorant per París.

    En fi, no pretenc ofendre, però si posar un granet de sorra per reparar ofenses.

    En dies com avui, la solidaritat parcial és una insolidaritat completa, i s’ha de tenir en compte que quan es posa una bandera, també se’n silencien moltes d’altres.

    Gràcies per l’article, seguim parlant-ne, seguim pensant.

    • ninauli escrigué:

      Hola, Ginebra

      En primer lloc moltíssimes gràcies pel teu gran comentari, i ho dic de veritat que t’agraeixo enormement la teva part final, que resumeix l’estil en que l’has escrit. Gràcies, doncs, per no pretendre ofendre, i per escriure a la teva manera (molt bona, per cert!) el teu granet de sorra des del teu punt de vista.
      Si et dic que estic totalment d’acord amb tu, imagino que no entendries el meu post. Possiblement hauria d’haver escrit un post amb absolutament tots els meus pensaments, sense ordre ni control, i així hauria abarcat totes les possibilitats de respostes i de maneres de fer. Però en aquell moment em vaig focalitzar en el que en realitat m’ofenia, pel fet d’haver penjat, jo, una foto de la meva estimada París. I no, no estic d’acord amb el govern d’aquell país ni en les accions preses, de fet, no estic d’acord amb cap acció que comporti una mort per part de qualsevol país. Creu-me que dissabte al matí quan em vaig aixecar, el primer que vaig pensar va ser en totes les víctimes, i el segon va ser, precisament, tancar els ulls i imaginar-me aquests països que passen per aquí cada dia. No, no sóc de pedra, és aquesta la meva reivindicació! Possiblement no em sé expressar com voldria, però només volia deixar palès que per motius personals que no vénen al cas, aquest cap de setmana he estat especialment més sensible amb les morts de París. El que voldria expressar és que no pel fet que jo pengi una fotografia de Paris al meu TL sóc insensible a les altres víctimes. Els insensibles, i és on més estic amb acord amb tu, són precisament els de dalt. Els que venen armes, els que provoquen les guerres, els que fan que d’altres matin en noms de religions o territoris. I sí, totalment d’acord en que em sembla fastigós que aquest cap de setmana els països utilitzin només la bandera francesa per il·luminar-se. Però no m’agrada que em posin al mateix sac que aquests indesitjables, i és per aquest motiu que em va semblar de mal gust llegir segons què als que, amb sentiment per a tothom, però possiblement per proximitat o per motius que cadascú sabrà, s’hagin mostrat afligits per Paris aquest cap de setmana.

      I no tinguis cap dubte que hi seguiré pensant. Gràcies de nou, ens parlem!🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s