Arxivar per Novembre, 2015

#JesuisParis, sí, què passa? 

Posted: 15 Novembre, 2015 in #Moments

  

Fa estona que hi dono voltes… Llegeixo missatges tan increïbles que no me’n puc estar. Se m’ha omplert el pap i haig de dir el que sento.

I és que a mi, tota aquesta gent que intenta fer-nos sentir culpable pel sol fet de solidartizar-nos (ojut!) posant-nos una bandera francesa, o penjant una foto de #Paris, o tan sols una frase recordant les víctimes dels atemptats, els hi dic que senzillament no els entenc. Perquè… De veritat que us sembla tan malèfic i tan inhumà per part nostra tenir un petit detall de record per a les víctimes? M’esteu dient de debò que som tan males persones que quan llegim lo de Síria, Mèxic, Nepal, o qualsevol dels països que té la puta mala sort de viure constantment en desgràcia, a nosaltres no ens afecta per a res? Però “bueno”, vosaltres qui us penseu que sou? Em sembla una postura totalment dictatorial censurar-me el fet que em senti sensible per la gent que viu a una ciutat que m’estimo i adoro, que sigui per proximitat o perquè per a mi té un encant indescriptible, estic especialment trista per ells i, perquè no dir-ho, egoïstament estic amb un xic de por perquè demà pot passar a Barcelona. I sóc mare. Ah, mira,… Imaginem que passa a Barcelona i no se’ns mor ningú conegut,… Què passa? Aquell dia també hauré de recordar els africans o aquell dia tots ens donareu permís per solidaritzar-nos i llavors sí, llavors podrem penjar un #josócBarcelona.

Au va, home, va! Que ens hem tornat tots plegats tan hipsters, tan progres i tan “guais”, que per voler ser diferents fem veure que ens preocupem molt pels altres, i a l’hora de la veritat ens oblidem dels del nostre costat. 

Evidentment que hem de recordar-nos de totes les víctimes i massacres que es produeixen arreu del món, un món fet una autèntica merda per tots nosaltres. I quan dic nosaltres, també us hi incloc als “guais”. 

A partir d’aqui, és el meu facebook, el meu instagram, el meu twitter i el meu blog. És el meu petit món virtual, i mentre no m’ho prohibeixin amb una llei davant dels morros, seguiré dient el que em surt de dins.

És evident que la mort de les persones arreu tenen exactament el mateix preu: la vida. Però no per això deixaré de sentir-me afectada per #Paris. I no per això deixaré que els vostres comentaris em facin sentir malament per ser-ne sensible. 

“Si vis pacem, para bellum” – “Qui veut la paix prépare la guerre”