Patada al 2014!

Posted: 31 Desembre, 2014 in #Moments

IMG_6623De debò que vaig intentar-ho. El passat Nadal del 2013, vaig intentar posar tots els ingredients possibles perquè aquest any fos un dels millors de la meva vida. I tot i que hi ha hagut moments increïbles, haig de dir que, fent balança, aquest cop em pesa més la tristor…

Vam començar l’any amb una de les pitjors notícies que algú pot tenir, la meva “capi” se’ns posava malalta. Ella havia de treure forces no només per superar-ho, sinó per tots nosaltres que ens vam enfonsar al seu costat…  Vam intentar-ho, i sé que ella dirà que l’hem ajudat molt, però… No. Ella és qui ens ha tibat i col·locat a cadascú de nosaltres per indicar-nos on i com havíem d’actuar segons les seves necessitats. I per això és la nostra capi, la de casa seva, la dels amics,.. La meva.

I ja sense voler em començo a mirar el melic i m’adono que tot al meu voltant es desfà, com si la merda anés passant de mans a mans i ningú en quedés exempt. I no em queixo pas de mi, al contrari, si fins i tot hi ha moments que penso que no pot ser tanta sort a casa meva, i que potser estaria bé saber-ne repartir una mica a casa dels altres…. Si en realitat no tinc res a queixar-me, però sí que m’enfonso enèrgicament pel meu voltant. Un amic meu diu que si ets feliç, els teus també ho seran. D’acord, però si el meu voltant no ho és,… Com em sento jo? Quan una està malalta, l’altre es deixa amb la parella, l’altra no pot suportar el del seu costat, l’un perd la feina, l’una té la mare malalta, alguns familiars o coneguts que s’han quedat pel camí… Com puc fer-ho, jo, per ajudar?

L’única manera que em queda és, malgrat soni un xic confús, donar la volta a aquestes situacions, sacsejar-les de tal manera que em caiguin totes les parts a sobre. I així és, ho puc posar tot sobre la taula i llençar a les escombraries el que no m’aporti res, mirar-me moment per moment i adonar-me que el fet d’ajudar a la capi i rebre el seu gràcies diari a mi m’ha fet somriure. Que una parella molt estimada del meu voltant trenqui, m’ha fet adonar que no he perdut ningú, sinó que he guanyat una persona que si bé trobo a faltar tenir-la més al meu costat, sé que hi és. Sempre. Que el fet que algú tingui la necessitat de dir-me amb un missatge que no pot més amb una situació que viu i que vol compartir-ho amb mi, fa que em senti important en la seva vida; i que tingui algú plorant a l’altra banda del telèfon perquè pateix per la vida d’un familiar seu, fa que compti amb mi per compartir el seu dol… I sí, em fan sentir important. Totes i cadascuna de les persones que heu perdut un moment de la vostra vida per comunicar-vos amb mi, per compartir amb mi, per fer-me sentir, en aquell moment, especial,… Gràcies. Sou la meva part positiva d’aquest 2014, i espero de tot cor que em seguiu tenint present en aquell precís instant que necessiteu.

Jo tanco la porta a aquest 2014 d’una forma enèrgica, fins i tot amb un punt de mala llet, però deixant sempre aquell forat obert per poder mirar, de tant en tant, que el que hem passat ens ha fet més forts, més durs, però més intensos, alhora. I que “el passat ja s’ha acabat i el futur és a l’espera, mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor”.

Feliç 2015 a tots!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s