Patada al 2014!

IMG_6623De debò que vaig intentar-ho. El passat Nadal del 2013, vaig intentar posar tots els ingredients possibles perquè aquest any fos un dels millors de la meva vida. I tot i que hi ha hagut moments increïbles, haig de dir que, fent balança, aquest cop em pesa més la tristor…

Vam començar l’any amb una de les pitjors notícies que algú pot tenir, la meva “capi” se’ns posava malalta. Ella havia de treure forces no només per superar-ho, sinó per tots nosaltres que ens vam enfonsar al seu costat…  Vam intentar-ho, i sé que ella dirà que l’hem ajudat molt, però… No. Ella és qui ens ha tibat i col·locat a cadascú de nosaltres per indicar-nos on i com havíem d’actuar segons les seves necessitats. I per això és la nostra capi, la de casa seva, la dels amics,.. La meva.

I ja sense voler em començo a mirar el melic i m’adono que tot al meu voltant es desfà, com si la merda anés passant de mans a mans i ningú en quedés exempt. I no em queixo pas de mi, al contrari, si fins i tot hi ha moments que penso que no pot ser tanta sort a casa meva, i que potser estaria bé saber-ne repartir una mica a casa dels altres…. Si en realitat no tinc res a queixar-me, però sí que m’enfonso enèrgicament pel meu voltant. Un amic meu diu que si ets feliç, els teus també ho seran. D’acord, però si el meu voltant no ho és,… Com em sento jo? Quan una està malalta, l’altre es deixa amb la parella, l’altra no pot suportar el del seu costat, l’un perd la feina, l’una té la mare malalta, alguns familiars o coneguts que s’han quedat pel camí… Com puc fer-ho, jo, per ajudar?

L’única manera que em queda és, malgrat soni un xic confús, donar la volta a aquestes situacions, sacsejar-les de tal manera que em caiguin totes les parts a sobre. I així és, ho puc posar tot sobre la taula i llençar a les escombraries el que no m’aporti res, mirar-me moment per moment i adonar-me que el fet d’ajudar a la capi i rebre el seu gràcies diari a mi m’ha fet somriure. Que una parella molt estimada del meu voltant trenqui, m’ha fet adonar que no he perdut ningú, sinó que he guanyat una persona que si bé trobo a faltar tenir-la més al meu costat, sé que hi és. Sempre. Que el fet que algú tingui la necessitat de dir-me amb un missatge que no pot més amb una situació que viu i que vol compartir-ho amb mi, fa que em senti important en la seva vida; i que tingui algú plorant a l’altra banda del telèfon perquè pateix per la vida d’un familiar seu, fa que compti amb mi per compartir el seu dol… I sí, em fan sentir important. Totes i cadascuna de les persones que heu perdut un moment de la vostra vida per comunicar-vos amb mi, per compartir amb mi, per fer-me sentir, en aquell moment, especial,… Gràcies. Sou la meva part positiva d’aquest 2014, i espero de tot cor que em seguiu tenint present en aquell precís instant que necessiteu.

Jo tanco la porta a aquest 2014 d’una forma enèrgica, fins i tot amb un punt de mala llet, però deixant sempre aquell forat obert per poder mirar, de tant en tant, que el que hem passat ens ha fet més forts, més durs, però més intensos, alhora. I que “el passat ja s’ha acabat i el futur és a l’espera, mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor”.

Feliç 2015 a tots!

Anuncis

Estimat 2015,

Jo m’hi sumo, i a més, comparteixo. Fes-ho tu, també, si vols ser feliç! 🙂

Les personetes creatives

Mireu, o escolteu, o sentiu…a mi, les llistes no m’agraden gaire…no sé mai ben bé què posar-hi, o em fan mandra, o no sé què,i, per tant, avui us he fet una infografia de desitjos però amb un sol punt. Ja em disculpareu. Potser hauria d’haver posat ser menys mandrós. Però m’ha fet mandra. Només us demano que vosaltres no sigueu mandrosos ni mandroses i compartiu la infografia tot posant el vostre desig pel 2015 que està a punt de començar. Res més. Per saber el meu…llegiu la carta…Feliç 2015!

Estimat 2015

View original post

Nadal: el millor regal ets tu

Després de tot, ja hi hem arribat. Ja tornem a tenir a sobre unes festes resumides en taules, menjars, famílies, amics, cançons, fred, regals… Regals, sí, molts regals. Tants regals, que fins i tot perdem el nord a l’hora de comprar-los. Per qui? Prou diners? Li agradarà? A mi què em semblaria? Li semblarà poc? Massa? N’hi haurà prou per a tothom…? Comprar, córrer, treballar, amunt, avall, vés-hi tu, ara ho faig jo… Sincerament, necessitava que arribés el Nadal. El dia on tot s’atura, on les persones ens llevem bàsicament amb la necessitat de desitjar al que tenim al costat, físicament o no, una felicitat que ens sembla donada excepcionalment un dia com avui. On fins i tot tenim una esperança especial que no tenim la resta de dies, on et mires les persones i somrius amb elles perquè tancant els ulls, sembla que la vida, avui, ens va un xic més bé que ahir. Un Nadal que arriba amb força i amb un paper de regal brillant, amb una llaçada gegant, amb una postal feta de tots els colors que hom pot imaginar… Un Nadal que tapa les pors, que encén els llums a la foscor, i que abriga les fredors dels nostres cors.

I sí, ja és aquí. Per fi avui tindrem aquell moment on tot va bé, tothom s’estima, ens llevem per desitjar-nos el millor dia del món, i correm per llegir quants missatges tenim per a nosaltres. I és que és tan màgic el moment, que puges dalt del núvol, t’hi passeges, respires, gaudeixes, t’atures per observar com de bonic i feliç et sents i saps que fas sentir als del teu costat. Però hi ha un botó, un maleït moment d’aquestes festes que algú prem amb tanta força que sense adonar-nos ens fa baixar del núvol i ens fa oblidar amb rapidesa les imatges i moments viscuts avui. Ens llença amb tanta força fora del cel, que no ens dóna temps ni en adonar-nos que Nadal s’ha acabat i que la realitat truca fredament a la porta per dir-nos que res tornarà a ser el que era avui, fins que tornem a embolicar el regal de l’any que ve.

Necessitem, doncs, utilitzar un llaç enorme, un paper gegant de mil colors per embolicar el dia d’avui, i fer un regal conjunt, un que ens uneixi no només avui, sinó demà, i el mes que ve. Un present que sigui el futur, i que res ni ningú ens trenqui la màgia del dia, que el millor regal d’aquesta vida, sigui el Nadal d’avui.

Bones festes, de tot cor i des del núvol.

IMG_0846