De mares a mares i tiro perquè em toca.

Posted: 5 Mai, 2013 in #Moments
Tags:
El dia que la Lola va fer els seus darrers 92 anys.

El dia que la Lola va fer els seus darrers 92 anys.

Ma mare mai ha celebrat el dia de la mare, de fet crec que aquest és el primer any que he pensat en aquest dia, i possiblement n’he trobat el motiu, doncs per primer cop a la seva vida, no tindrà la seva mare en un dia com avui.

Sí, era la Lola, una senyora amb tot el seu caràcter fort, que fins el darrer dia ens va fer anar de corcoll, però fos com fos, és qui va parir la meva mare i de rebot va ser la meva àvia, i com no, la besàvia de la meva filla. No utilitzaré aquest post per fer cap reivindicació feminista, no sóc d’aquest estil, al cap i a la fi el què ens pertoca no és reivindicar-nos com a dones, però sí que crec que podem aprofitar per donar gràcies a les nostres mares i les seves i les de més amunt…

No penso constantment en quanta sort tinc de tenir una persona tan forta que em precedeix, però inevitablement en situacions de dificultat sempre he acabat pensant d’on treu aquella força que encomana sense voler. Tinc tants records on el resum és sempre “tirar endavant”, que potser per això em costa mirar enrere…

Des del Dyane 6 color crema carregat de no sé quants nens de totes les races i classes socials, on en un principi havíem de ser 3 nenes però que no sé com ella acabava fent de taxista de tots els altres per anar del poble a La Farinera, perquè sinó algun nano no trobava el moment d’arribar a casa… O com en aquests mateixos els hi preparava uns entrepans grandiosos en les meves festes d’aniversari perquè possiblement, també, seria dels pocs àpats amb dignitat que farien… I com tot i el meu pare guanyar-se força bé la vida, ella decidia treballar a casa fent unes peces de tela negra immenses que ocupaven la sala del què havia sigut “Cal Sildu” i a nosaltres, els nens, ens anava de perles per fer-les servir de tobogans i trencar-nos coll i barres… O anar a treballar a la carnisseria o donar classes de cuina fins que per culpa d’una operació del colze va haver de deixar-ho… I aquests diners que guanyava no eren per ella, no…! Mai han estat seus els diners, sinó que eren per nosaltres 2, el meu germà i jo. Ella creia que d’aquesta manera podria pagar-nos algun extra per si mai ens feia falta… Ho feia aleshores i encara ara ho fa amb els nostres fills.

Recordo quan el meu pare va tenir un accident que el va impedir conduir durant força temps,… Qui va dur-lo a tot arreu a visitar els clients a les obres va ser la meva mare. Sempre, sempre hi era i com no, sempre hi és. I quan de cop a casa nostra es decidia que vindria a menjar gent important i ella es tancava a la cuina per crear el què entre nosaltres familiarment li hem anomenat “La Fonda Ramoneta”. Recordo quan la van operar a ella del colze i ara és quan m’adono del què va ser capaç de fer tot i tenir un dolor insuportable. S’asseia a la cuina, cada dia, forçant el braç, i més i més… Volia estar bé per nosaltres i evitar donar-nos cap càrrega per culpa d’aquell “maleït mal” com deia ella…

Ella sap més bé que ningú com m’estimava al meu pare, i quina relació especial ens vinculava, però segurament si ell encara fos viu jo avui no estaria escrivint aquest agraïment, perquè no m’hauria adonat de quanta força i empenta pot arribar a tenir la meva mare. Comunicar-li que s’ha quedat vídua tràgicament és molt difícil, però adonar-se que algú com ella és capaç de clavar les urpes i treu-re’s de sobre la sorra  tot i molts cops no tenir-ne ganes, fa que me la miri embadalida i amb anhel de ser una mica com ella a mesura que em faig gran.

Aquests 40 m’han tocat especialment la fibra,… Em sento més dona, més mare, més filla que mai. Ella en farà 70 i la meva filla 10. Ens portem 30 anys cadascuna i sense saber-ho ma mare i jo ens vam treure el carnet de conduir un dia 30 de setembre! Diuen que ens assemblem físicament les 3, però sincerament, a mi m’agradaria molt més que ma mare ens deixés el llegat de força i tenacitat que duu a sobre i no pas la seva bellesa🙂

I és que la Ramona segueix sent aquella dona que va a buscar els nens a escola, els dóna el menjar, els porta a les activitats extra-escolars com ja feia amb el meu germà i amb mi. Sembla que el seu dia tingui 36 hores, és capaç de multiplicar-se per 4 si és necessari i s’emprenya si no permets que ho faci. Segueix convidant als nostres amics a casa seva, perquè per ella formen part de la meva família, i això vol dir, com no, que són part de la seva. Això sí, discutim molt, perquè és tossuda com una mula, i perquè imagino que ha hagut de creure molt en ella per si mai algú no ho ha fet quan tocava.

Sé que per tothom la seva mare és única, però jo avui tinc la necessitat d’explicar-ho públicament. Molts cops pequem de parlar de les coses bones d’algú quan ja no hi és, de fet amb el meu pare sempre ho he fet a títol pòstum però mai quan el vaig tenir. Gràcies, mama, per ser-hi sempre, perquè has estat una filla excel·lent encara que mai ningú t’ho hagi dit, però bàsicament perquè ets una referència com a mare. Crec que jo he après a ser filla el dia que vaig ser mare.

T’estimo,

Comentaris
  1. arnausala71 escrigué:

    Dir tot això de ta mare ha de ser ben fàcil, simplement perque és veritat, el que és realment dificil es fer-ho com tu ho fas. Et felicito Sílvia i pensa que tard o d’hora la Jana escriurà coses semblants parlant de tu.

    • ninauli escrigué:

      Gràcies, @arnausala71! No et pensis, no és difícil fer-ho així, és senzillament escriure el què un sent, i això no costa tant!🙂 Merci pel teu comentari.

  2. gemmavica escrigué:

    Silvia, que bonic! Em quedo amb la última frase que m’ha encantat: “Crec que jo he après a ser filla el dia que vaig ser mare.” A mi m’està passant algo semblant, jeje.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s