Gràcies per fer-me’n 40!

Posted: 11 Març, 2013 in #Moments
Tags:

imageSegurament vaig perdre tota la paciència el dia que ma mare anava de part: al trencar aigües i comunicar-ho a la iaia Lola (sa mare), aquesta li va dir que no era el moment de marxar perquè tocava preparar els esmorzars de la clientela de “Cal Sildu”… O sigui que ja tenim a la meva mare embolicada amb una tovallola i batent els ous de les truites pels entrepans. Com que jo em deuria esperar molt a sortir i tenia ganes de veure com era aquest món tan fantàstic, sempre més m’ha semblat que s’ha de fer moltes coses i viure-les intensament, perquè a aquí hi estem només de pas.
Sóc conscient que els amics van i vénen, alguns es queden pel camí i d’altres n’agafen de diferents. El què voldria dir, però, és que en aquests moments en que em sento madura, adulta, i possiblement amb més força que mai per dur a terme nous reptes, voldria compartir amb vosaltres la sort que tinc d’estar envoltada de les millors persones que algú podria trobar-se en aquest camí que deia abans.

Celebrar uns 40 avui dia és força normal, fer el què hem fet aquest darrer cap de setmana, és senzillament genial. Evidentment que tot ho dec al Xavi pel treball que hi ha darrera a que un esdeveniment d’aquest tipus surti rodó des de l’inici fins al final… Però està clar que si les persones que formen part d’aquesta celebració no fossin les que han sigut, per molt que es porti preparat, no acaba mai de ser una fantasia com la que he pogut viure.

Arribar a casa la nit abans que en faig 40 i trobar-me un dels rams de flors més bonics que mai cap dona hagi rebut,… I veure la cara il·luminada dels meus petits dient-me que segurament aquest serà el cap de setmana més feliç de la meva vida… Les primeres felicitacions de la nit, a les 00:00 en punt, com un despertador, de persones molt importants per a mi, persones que havien format part de la meva vida i que després d’un parèntesi massa llarg han tornat amb una força encara ara inexplicable. Aquestes persones i de rebot qui comparteixen actualment la vida amb elles i que avui dia no em puc imaginar que estiguin fora del meu jo. Persones que em demostren que en aquell precís moment estaven pendents de felicitar-me i que pensaven en mi. Despertar-me amb un allau ja de missatges d’aquells qui per “culpa” dels nens es lleven molt d’hora-molt d’hora-molt d’hora,  i viure abans dels partits esportius dels nens una abraçada llarguíssima dels 4 que formem la família Caballo-Oliveras, amb el regal del Francisco i la Maria, i amb un somriure de nou del Biel i la Jana que indicaven que aquell seria certament un dia molt i molt especial.

Les primeres felicitacions en directe de 2 persones amigues que quasi em fan plorar al pavelló per tot el què hem viscut, abraçades d’aquelles que et fan posar inevitablement un nus a la gola per tot el que transmet el silenci i la força dels braços… Victòria de la meva princesa, amb la presència de ma mare i el Fernando, en un partit d’infart però molt treballat, és un dels altres regals del dia. Entremig felicitacions 2.0 entre facebook, trucades, whatsapp, twitter i instagram. La bateria anava de baixa i jo sense reserves!!🙂

Esperar-me a que em recullin a casa, passejada per Terrassa sota un sol primaveral i amb la música d’un grup de Gospel enmig del Festival de Jazz,… Relax absolut amb una bona amiga, xerrades incansables i vitamina pel cos,… Dinar en família a un clàssic amb més regals… Bateries pel telèfon, conjunt fantàstic de roba interior i perruqueria… Mm… Passejada per una bona botiga de Manresa, roba per la nit, i cap a casa a posar-nos guapos!!

Arribar entre nervis a un lloc desconegut per a mi però amb unes vibracions que desprenia que en el fons sabia que allò no ho podria esborrar mai més de la meva ment. Trobar-me als amics de sempre, de cada setmana, els del dia a dia, els amicsgermanscunyats… Abraçades d’agraïment i d’il·lusió, però també d’emocionants: olorar aquella persona que feia 15 que no veia i adonar-me que ha fet un esforç venint de fora a viure els meus 40… I allà érem les 3, amb el nostre cor de Tiffanny’s, i els que avui #sonmisamigos, aquells que em comunico amb hashtags i que ens entenem a la perfecció, els que fa 20 anys que conec gràcies a una magnífica època laboral i que encara hi són, sempre, sense perdre un fil de la meva vida… Els que hem mantingut la relació gràcies a relacions anteriors, i que hem afegit noves amistats perquè ens trobem cada divendres, aquells que gràcies als nostres fills hem començat una amistat imparable fins al punt de no voler perdre’s la meva festa tot i haver estat a l’hospital fa tot just una setmana… El que va ser un amor en el seu dia i avui ell i la seva companya formen part d’aquesta meva família “postissa” de germans, qui ha estat un altre germà postís pel Xavi i ara no em puc imaginar la meva vida sense la seva família de 4. Qui gràcies als 2 anomenats abans i al seu grup de música em tenen mig cor robat, sobretot la seva dona, que segurament és amb qui més fotos amb mil somriures tinc! Trobar-me als meus nous (però alhora dels que fa més temps que conec) amics de dinarberenarsopar i celebracions a St.Pol, però no per això menys importants al costat de la germana laboral del Xavi i el seu quasi tocayo meu de marit, i com no, als qui de debò són família però que no sé com s’han convertit amb amics de veritat…

Gaudir d’aquests inicis de festa amb un sopar boníssim, contemplant aquelles fotos d’infantesa que em feien fer un bolc al cor cada vegada que sortia qui ja no hi és avui, però que en certa manera i gràcies a la bona idea de tenir les fotos constantment visualitzades van fer que ell estigués amb mi tota la nit… I el vídeo de qui està lluny, però com diu la cançó del Xavi, hi ha alguns il·luminats que desprenen llum ben lluny, que van fer que ja no pogués controlar més les llàgrimes, amb un inici des de Paraguai de qui fa molts anys forma part de la meva vida estigui on estigui i fent aquelles tasques que poques persones tenen els collons de fer, passant per Cadis amb una família incorporada fa uns 4 anys a la meva vida i amb qui crec que he tingut els atacs de riure més descontrolats de la història…  I tornar al Bages amb una cançó que no em puc treure del cap. Frases de sempre, amb qui porto mitja vida, paraules que fa més de 20 anys que ens diem i que ara i avui queden plasmades en una música de qui és un altre d’aquells amics que s’han de tenir.

El que va seguir després amb els regals, la música perfecte del Marc, el beure, les disfresses, les abraçades, fotos, riures descontrolats, vídeos que un cop muntats han estat un èxit, frases, sortides a fora, amics que fan amics nous, i que aquests en fan d’altres, gent que parla amb qui jo mai hagués imaginat, bon rotllo, encara més, més amor, més amistat, més perfecció,… Més felicitat. No tinc paraules per descriure aquella nit. Ni vull que em surtin a fora,… En realitat vull quedar-me-les per sempre més amb mi perquè així jo i els que van tenir la sort de ser-hi puguem sempre més anar a buscar en aquell raconet de pensament el què ha estat, i perdoneu l’egocentrisme, una de les millors celebracions de la (meva) vida.

L’endemà vam acabar d’arrodonir-ho tot i el cansament amb la resta de qui avui forma part de la meva vida amb una gimcana i uns passejos amb tirolina… Evidentment la meva família, començant per la meva mare i el Fernando, passant pel meu germà i companya i nebodes, i acabant amb els meus fills i nebots. Els amics d’una altra època fantàstica de feina i que sempre, sempre més han estat al meu costat. També qui va venir expressament d’un cap de setmana d’esquí perquè sap com n’és d’important per a mi que hi sigui, i qui malgrat viure a fora des de fa un temps, va voler venir a fer-me una abraçada inacabable… I qui fa relativament poc que conec però no per això menys important, el que forma part actualment de la vida laboral del Xavi. I com no, els fills dels meus amics, i la #cangurdepeli, una personeta tan especial que com sempre em posa la pell de gallina per com viu la nostra vida.

A tots, als que hi vau ser i  també als que haguessin vingut però per causes diferents no van poder-hi ser,… GRÀCIES PER FER-ME FELIÇ.

A mi sempre m’ha costat dir “T’estimo”, i em refereixo a aquell “T’estimo” que surt de dins i que arranca sentiments d’amor perquè l’altra persona els  pugui sentir… Però avui tinc tanta necessitat de dir-vos-ho, que crec que si queda per escrit podreu recordar-ho sempre més quan no sàpiga dir-ho de veritat…

US ESTIMO A TOTS I CADASCUN DELS QUE HEU FET POSSIBLE QUE AVUI JO SIGUI FELIÇ.

GRÀCIES PER FER-ME’N 40.

Comentaris
  1. villon escrigué:

    Jo si no poses el meu nom, no em dono per aludit🙂
    Jo mai mai mai et dire la paraula!!

  2. Maria escrigué:

    Preciós. No cal afegir-hi res més. Totalment merescut. Prepara’t pels 50, que repetirem tots!!!!!

  3. jordi escrigué:

    M’ has fet emocionar !! Molt emotiu !!
    FELICITATS !!! o ja t’ ho havia dit ??

  4. Alba escrigué:

    Uff!!! Això si que és un agraïment!😉 Gràcies a tu nena!!! :-*

  5. Mariona escrigué:

    M’has emocionat tant síl… Destriant cada paraula i cada frase i col-locant-la a qui li toca, a qui li pertany, que només puc dir que ja no m’imagino la vida sense vosaltres, i per sort, sense molts dels q com jo t’estimen i tu ens has apropat.
    El xavi no sé si t’ho ha explicat, però ens va fer escriure dues frases per a tu i jo vull compartir-les:

    La sílvia, més reservada del q sembla, si tens l’honor d’entrar a la seva vida, et cuidarà per sempre.
    Sílvia, si fóssim els polseres vermelles, tu series la imprescindible.

    • ninauli escrigué:

      buaaaaaaaa!!!!! Ja hi torno!!! Escolta, que no puc parar de plorar,…! Sí que em va dir lo de les frases, però no quines van ser,..! Mariona, no em pots dir aquestes coses tan boniques, que m’ho creuré!!🙂 T’

  6. Jaume escrigué:

    bffff,… d’això, …que ya si eso,…pos ale, …eh?!

  7. Ramona escrigué:

    Gracies a tu filla meva , no se don treus les paraules TESTIMO MOLT !!!!!! Un petò

  8. Mius escrigué:

    Silvili…. Estic super contenta que tot vagi anar tant bé.

  9. Flyingcalcettes escrigué:

    Silvie!! Silvie!!
    No sé què dir!!
    Silvie!! Silvie!!

    Què bonic, quina canya, tinc un record boníssim, una càpsula d’energia i bon rotllo per acudir-hi quan ho necessiti. Gràcies!

  10. arnausala71 escrigué:

    Pots estar contenta Sílvia, per la manera d’escriure, de transmetre, pots estar ben segura que aquell pensament que has tingut l’has transmès a tots i cadascun de nosaltres de la manera que volies, quina enveja coi…He tornat a llegir-te i he sigut incapaç de no fer-te un altre comentari. Petons i amb ganes que celebris els 50😉

    • ninauli escrigué:

      Gràcies, Arnau…! Em fa molta il.lusió que vosaltres estigueu precisament aquí en dies com aquests i poder compartir la meva felicitat amb qui estimo de debò. Els temps de silenci han valgut la pena perquè ara tot sigui més intens, no trobes? Merci pel teu comentari! Petons, bonic!🙂

  11. gemmavica escrigué:

    Osti, digue’m parres, però fins ara no ho havia llegit… jeje. Un escrit preciós! Me n’alegro que siguis feliç guapa. Un petonarru😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s