Arxivar per gener, 2013

fotoAvui us voldria presentar la meva filla adoptiva. Es la meva nena gran, la que m’ha robat el cor des d’aquest estiu del 2.012 i de la que no puc evitar parlar-ne cada dia per alguna història o altra perquè em té amb un somriure des de que la vaig conèixer.

Estem parlant de l’Aina, la que es fa dir cangur del Biel i la Jana. Però no, no és això. L’Aina ha pujat els graons amb tanta facilitat que ha arribat un punt que quan es queda a casa a dormir oblido fins i tot que l’haig de remunerar perquè me l’he fet tan meva que penso que és meva. I no parlo només de la seva actitud davant els nens, que és impecable, sinó que em refereixo que no hi ha dia que deixi de sorprendre’m que una noia (nena?) que encara no ha fet els 16 anys sigui capaç de tenir un cor tan gran per lo que ella anomena “la família 2”.

Es difícil trobar algú que a la seva edat prefereixi estar amb els meus fills que potser divertint-se amb les 300.000 amigues i amics que té. Es difícil veure una personeta així, que el dia que es mor la meva àvia ve al funeral i es fon en una abraçada amb mi transmetent-me tant i tant sentiment… No és possible que hi hagi algú com ella que t’envii un whatsapp una nit qualsevol per dir-me que li agrada el meu blog i que acabi fent-me plorar d’emoció per com arriba a transmetre aquest sentiment que la fa tan especial i de la que, com li vaig dir ahir, em faci acabar els meus adjectius positius per descriure-la… Hi ha persones que han vingut a aquest món amb una llum especial, i que, a més, tenen el do de dur a sobre una vareta màgica que els hi permet transmetre aquesta dolçor: l’Aina és una d’elles.

Estic segura que si algun dels seus amics llegeix el què penso d’ella, hi estarà d’acord. Es especial allà on va, viu tan intensament la vida i alhora, té tanta sort de saber-ho transmetre, que és impossible que qui estigui al seu costat no vagi amb un somriure tonto de felicitat.

Volia felicitar i alhora donar les gràcies als seus pares, el Josep i la Gemma, per haver-nos deixat que la coneguem i per, també, permetre’ns que ens la fem una mica nostra. Teniu una filla excepcionalment increïble, i us n’heu de sentir molt orgullosos.

T’estimo molt, aini, ainíii… aini, ainíii…!!! 🙂 Gràcies infinites per haver aparegut a la nostra família.

MAMA2