The Truman Show

Posted: 23 Novembre, 2012 in #Moments
Tags:

Que el meu fill s’assembla físicament al meu pare, és un fet que molts hem pogut comprovar. Que el Biel és fill del seu pare,… N’és un de molt important, sobretot per tot el que va dir ahir a la nit i del que encara n’estic processant les dades.

 

La Jana va començar a parlar de Jesús i de la multiplicació dels pans, i em va agradar la visió que en té d’aquesta història:

– Sabeu que Jesús no va fer un miracle, sinó que al partir els pans i compartir-los amb l’altra gent, va semblar que feia molts més pans, com si fos miracle? “Compartir és multiplicar” – Resulta que ho havien fet a l’escola i la mestra (Anna, gràcies!) els hi va enfocar d’aquesta manera.  La Jana estava emocionadíssima explicant-nos la història de la classe quan de cop apareix el Biel i ens diu que segurament Jesús deuria existir com si fos un polític, que deuria ser una bona persona, però que Déu en realitat no ha existit mai… I aquí va començar la meva fascinació per veure com la mare natura és capaç de crear un fill exactament igual que el seu pare en la manera de pensar:

– Jo crec que en realitat no és la primera vegada que existeixo, sinó que és possible que ho hagi fet molts cops, segurament alguna vegada he estat una formiga, o fins i tot he pogut ser jo mateix més d’un cop.

(Silenci a la cuina, els meus ulls no pestanyegen i el Xavi em mira i es posa vermell amb un somriure de complicitat cap al Biel com dient-me: és fill meu)

La Jana no entenia res,… Em va mirar i em va dir: “però què diu, el Biel, d’una formiga?”. El Biel n’hi va donar una resposta:

– Sí, Jana, és possible que tu i jo en realitat en aquests moments no estiguem aquí, sinó que ens ho sembla, però que també pot ser que estiguem a tot arreu, o que no estiguem enlloc. No sabem on som, no ens ho pot dir ningú… Potser aquí al costat hi ha uns éssers vius tant petits que no els veiem, potser són unes molècules (ara m’hi posa les molècules??) que en realitat són elles les que ens diuen que haguem de parlar, i que ara mateix m’estan dient que li digui a la mama si em deixa anar a veure a la tele.

La Jana se’m va acostar i em va dir si en realitat hi havia algú més entre nosaltres,… La vaig tranquil·litzar dient-li que érem nosaltres 4, que tot allò són imaginacions del Biel i que no són certes, tot i que li vaig dir al meu fill que estava bé que pensés que tot plegat eren éssers vius,… (Sincerament, no sabia què dir, i el Xavi estava en silenci còmplice cap al Biel, ell pensa igual!).

I ja no hi havia qui parés al Biel:

– A vegades penso que vosaltres no sou els meus pares i que tots plegats sou uns actors. (nooo!!! és el Xavi en versió aleví!). M’imagino que a la resta del món ens estan veient per la TV, menys a Catalunya, perquè sinó jo me n’adonaria. I que la vegada que vam anar a Roma, llavors els catalans van poder seguir la sèrie, i que els romans estaven súper contents que hi anés jo perquè en realitat, tots em miren a mi. Que quan l’Oriol (és el seu amic) passa pel meu costat i estossega, és perquè els de la sèrie li han dit que ho faci (això m’ho va representar i tot, amb tos a la meva orella inclosa…) I que jo et demano que et posis el Canal+, mama, però que m’has de dir que no pels diners, perquè els de la sèrie et diuen que ho diguis, però jo sé que en el fons tu voldries que el poséssim. Es més, penso que tot és inventat, i que aquesta crisi també l’ha creat els que escriuen la sèrie. EN REALITAT, MAMA, NO HI HA CRISI.

Bé,… Doncs no hi ha crisi, és una manera de veure que la culpa del nostre NO constant durant una negociació pares-fills cap a un desig d’ells a un SI, no és culpa nostra, sinó de tots els que han creat aquest món ple de molècules, aquesta existència o aquest Show de Truman.

Espero seguir sent l’actriu que fa de mare del Biel i la Jana fins al final de la meva vida, i que les molècules no interfereixin massa d’hora en que jo canviï d’un estat humà a un de formiga.

Comentaris
  1. pnlxarxessocials escrigué:

    Que bonic!!!!!!!!!!!!!! És preciós!!!!!!!! Tu deixa’m el Biel un dia i li explicaré coses de física qüàntica i multiversos!!! I si vol saber més sobre el tema, posa-li la peli “y tú qué sabes”…jejejejeje

  2. Arnau escrigué:

    No fa massa en Biel em comentava que pot ser en un altra vida ell havia sigut el meu pare…és clar que vaig flipar, després em va parlar una estoneta sobre això mateix que comentes del show de Truman i de la realitat que li “toca” viure a ell degut a un guió. Vaig pensar que era genial, sobretot vaig pensar que seria una bona manera d’encaixar els cops, i de relativitzar els èxits, per què i si tot ha sigut un guió preestablert? No m’enfonsaré per que un guionista ho vulgui o no m’adormiré a la parra per un èxit que potser l’han decidit per tenir audiència.
    Si més no, en Biel ens demostra un altra cop la intensitat amb la que viu les coses, la inquietud que el remou o les seves originals reflexions.
    És curiós també per que no fa massa escoltava un sociòleg que parlava d’això mateix, de la vida que ens envolta, i la seva reflexió era la següent: “La vida que vivim i que percevem en realitat no existeix, tant sols està en el nostre pensament”
    Una altra visió igualment genial!!!

  3. Ramona escrigué:

    Tinc un sol de nets , quina meravella

  4. nuria escrigué:

    Gran conversa!!!nomes els qui es fan preguntes arriben al coneixement…Aixo mha recordat quan era petita i em van explicar el muntatge del nadal amb el tio i els reis, apart de sentirme enganyada i decebuda per la gent k estimava sem van plantejar noves preguntes.Vaig pensar en allo danar a missa, parlar de Deu,…tambe era un engany?es posava tothom dacord?i quin sentit tenia?no deien k no es podien dir mentides???
    En fi.No podem infravalorar els nens.Son petits;no pas tontos.I tambe tenen les seves crisis existencials.DElls tambe en podem aprendre!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s